|
Biberó Rock Festival
Els propers dies 8, 9, 10, 11 i 12 d’agost d’aquest any 2011 es farà un festival d’espectacles per a nens, nenes i famílies en el que es podrà gaudir de música, contes, titelles i d’altres disciplines artístiques
El Biberó Rock es farà en les instal•lacions de la Casa de Colònies de Can Joval (Clariana de Cardener, Solsonès) Les famílies podran allotjar-se a la mateixa casa o bé acampar en els seus terrenys.
El festival pretén oferir un bon ambient per gaudir d’uns dies de vacances tranquil•les amb activitats i intercanvi artístic entre els assistents.
S’ha confeccionat un programa d’actuacions sempre dirigides als infants on hi ha tallers, actuacions a l’aire lliure, actuacions en espais tancats, al bosc o a la piscina.
Artistes participants: Jaume Barri, Kumbes del Mambo, Angélico Musgo. Marta Poll, Oriol Canals, l’Ós Mandrós, Cia. Catraska, Félix de Blas,Corrandes Animació, Pau Foll, El lladre de guants blancs , Ma.Àngels Gil, Cia Guantazo, L'Orquestrina-Tina-Tona...
Per a més informació: www.canjoval.com, canjoval@canjoval.com Tf. 665490820 (Oriol)
http://biberorock.blogspot.com/
Els Primers 50 cafès amb en Bru
Els Primers 50 cafès
Amb poc menys de dos mesos en Bru i Jo ja hem fet els primers 50 cafes. Tot just estem començant però ja ens han passat moltes coses i veiem que això serà molt divertit. Durant els viatges, les converses i les posteriors reflexions hem pogut valorar la metodologia que estem utilitzant i creiem que cal afinar en alguns aspectes. Hem fet algunes reclamacions a la federació internacional de cafeters i tertulians i amb el seu vist-i-plau hem près algunes dacisions per poder continuar amb aquesta aventura dintre de la més estricte legalitat:
* El nostre repte i objectiu és fer un cafè a cada municipi de Catalunya però hi hem sumat un cafè per cada districte de Barcelona. la xifra doncs total que hem d'assolir és de: 947+9+1 (el gran cafè final)= 957 cafès.
* Ens hem fixat també una data límit per poder acabar la nostra ruta. 15 de Febrer del 2015. Aquest dia volem fer el darrer cafè a Can Joval. Serà allà on ens poderem retrobar amb tots els qui hagueu compartit cafè amb nosaltres i ho festejarem molt, molt i molt.
* El marcador de cafès anirà pujant cada cop que visitem un nou municipi i hi cafetegem amb algún convidat. Es podrà informar també i explicar experiències d'altres cafès encara que es repeteixi la població. Es fa quasi impossible no repetir indrets ja que sempre queden llocs o persones dignes de ser visitades.
* Aquelles persones que comparteixin cafè amb nosaltres han de ser preferiblement habitants del municipi però contemplem també que siguin visitsnts que tansols pel fet d'estar amb nosaltres en aquell moment ja passin a tenir relació amb el lloc. Amb aquest punt volerm trencar una llança contra el sentit excloent de pertinença que es respira en molts llocs.
* Contemplem 3 modalitats de cafè: 1. cafè fet i servit en un Bar/restaurant. 2. Cafè fet i servit en uan casa particular. 3. cafè fet en una casa particular o bar, transportat amb termo o algun envas i près quelsevol indret del municipi.
Recompte dels 50 primers cafès:
Hem visitat 13 Comarques (31,7% de comarques)
Baix Empordà: Casavells (Corçà), Ultramort, Forallac, Verges, La Bisbal d'Empordà, Púbol, Ullà, Pals, Ullastret, Jafre, Albons, Monells (12; 33,3%)
Barcelonès: Badalona, Les Corts, Gràcia, Nou barris, Sants, Eixample, Ciutat vella (7; 50%)
Solsonès: Solsona, Olius; Riner, Castellar de la Ribera, Navès, Lladurs, Clariana (7;46,6%)
Gironès: Salt, Fornells de la selva, Sant Marí Vell, Flaçà (4; 14,8%)
Bages. Sant joan de Vilatorrada, Sant salvador de Guardiola, Canet de falç (Fonollosa), Cardona (4;11,4%)
Alt Empordà: Gariguella, l'Escala, L'Armentera, Sant Pere pescador (4; 5,8%)
Baix Llobregat. La palma de Cervelló, Corbera de llobregat , Collbató (3;10%)
Osona: Torelló, Cantonigròs (2;3,9%)
Vallès Occidental: Terrassa, Castellbisval. (2; 8,6%)
vallès oriental. Parets del vallès, Gualba, (2;4,6%)
La selva: Arbúcies. (1; 3,8%)
Berguedà: Gironella (1;3,2%)
La segarra: Torà (1;4,8%)
La resta de comarques: 0%
http://catalunyacafe.blogspot.com/
Cafè a Cafè amb els indignats!!
3er cafè a Ullastret
Catalunya cafè a Cafè
3era Etapa
Aquest matí hem sortit amb la bicicleta i hem fet un cafè al Hotel restaurant El Fort
Ens ha acompanyat la Marta Poll (Rondellaire)
En Bru avui només ha pres aigua de la cantimplora
Dades:
Ullastret (Baix Empordà).
Habitants: 226
Cost del cafè O
Menjar fet amb carn de porc embotida i crua li diuen. : Botifarra
Aqui els de Barcelona son "Txaves"
http://bruipot.blogspot.com/
Catalunya cafè a cafè
Avui dia 23 d'Abril del 2011 començaré un nou repte.
Vull fer un cafè a cada municipi del principat de Catalunya i si pot ser dels Països Catalans.
Per fer-ho m'acompanyarà el meu amic en Bru.
Si tot va be d'aqui un temps haurè fet 947 cafès amb en Bru i amb qui em vulgui acompanyar.
Aprofitaré per explicar-vos curiositats de cada indret i saber més coses de cada lloc.
El dia que acabem ho festejarem amb tos vosaltres!!!
per allà on passi preguntaré:
Com anomenen a un tròs de carn embotida i allargada que es cou per ser menjada?
Com en diuen de la gent de Barcelona?
I si tenen ratafia i de quina marca.
Així doncs estic apunt de començar aquest viatge.
us mantindré informats
Primer cafè a Casavells
Aquest matí hem fet el primer cafè a Casavells amb en Bru i la meva Àvia.
Hem triat la casa de la familia per començar aquesta llarga ruta. Aquesta casa va ser comprada i reconstruida per el meu Pare i l'Àvia ja fa mes de 33 anys. Crec que és un bon lloc per emprendre aquest camí i ja d'entrada fer una excepció. Des d'ara prendrem cafès en els bars dels pobles per on passem si no es que no en tenen o algú ens convida a casa seva.
Dades:
Casavells es troba al Municipi de Corça (Baix Empordà). Que també inclou: Matajudaica i Cassà de Pelràs
Habitants: 1232
Cost del cafè O
Menjar fet amb carn de porc embotida i crua li diuen. : Botifarra
Aqui els de Barcelona son "Txaves"
http://bruipot.blogspot.com/
Cantant a Casavells
Preparant un viatge amb en Bru
Molt aviat l'Oriol i en Bru començaranunviatge per tot Catalunya i aniran a conèixer tots els municipis. No pararan fins que no acabin!!
Ja és Primavera
Aquesta nit en que la llum de la lluna ho enlluerna tot comença la primavera i segueixo amb moltes ganes d'anar cantant amunt i avall.
JO he passat un bon cap de setmana
Ahir vaig estar cantant a l'Arc de Triomf de Barcelona a la festa contra el racisme compartint l'escenari amb un bon grapar d'artistes vam dir PROOU a la Xenofòbia, El Racisme i a tothom visqui en pau i digintat.
I avui diumenge hem passat una bona estona al pati de l'escola Peru de Barcelona amb la gent del barri de Sants. El sol ens ha acompanyat i hem cantat i ballat una bona estona.
Diari d'un viatger
Hola
Son les 10.58 de divendres 14 de gener del 2011.
Aquesta nit deixaré la ciutat de Buenos Aires per uns dies i viatjerem amb en Julian (des d'ara Juli) cap a St. Luís. uns 850km. Aqui les distàncies son molt grans i per ells això és poca cosa. Viatjarem dintre d'un Microbus que sembla ser que està molt be i és molt comfortable.
Després d'alguns problemes inicials, ja superats, ahir vaig fer de turista de debò per fi i vaig anar a una zona de aiguamolls i canals al nord de la capital. TIGRE. Em vaig enfilar una barca (com una golondrina del port) i vaig fer una ruta entre canals. Per ells era com un bus que anava deixant i relollint gent. Molt bonic!! Allà hi estiueja molta gent i es veuen unes cases ajardinades i uns campings brutals. La llàstima va ser que no em vaig poder banyar (em moro de ganes de fer-ho i espero que en els dies propers em trobaré rius i llacs fantàstics).
Per aqui la capital he caminat molt i molt. És una gran quadrícula tipus Eixample. Hi ha un punt central on comencen a contar totes els carrers i tothom sap cap on esta el 3500 o 4800 etc...
En Julian em cuida molt i es preocupa per mi però els seus horaris son complicats. Treballa de 20 a 03 0 4h i dorm fins tard. Així que jo em llevo. em conecto i suto a caminar. Trobo a faltar molt els meus cafes matinals. Aqui no s'estilen gaire i son més dolents.
He sopat ja tres vagades al restaurant on treballa en juli i no he pagat mai. Ell em diu que no però a mi em sap greu i no se mai fins a quin punt repetir gaire....
Em moc a peu, en bus, en taxi o en subte (metro) els transports son barats el menjar una mica més però no gaire i tot és força brut.
Be, ja seguiré xplicant cosetes
si hi ha alguna pregunta......
Maria: Que fa en bru?
Petons a tothom i totdon
Divendres 14 de gener del 2011
Aquest divendres Marxarem cap a la zoa de St Luís, a l'interior del país a uns 850km de la capital. M'acabo de prendre un suc de taronja per 4 pesos. No gaire bo.
Ara després d'un matí poc productiu com a turista espero que em portin una amanida en n restaurant que m'ha semblat interessant. Si més no acollidor. ës de lo més modern que he vist per aqui "la panaderia de Pablo". Enacara no ho he acabat de descobrir però se suposa que fan pa. ës tot de fusta amb música ambient molt agradable. Corre l'aire ia fora se senten sorolls de feines de construccio....em porten l'amanida........
.....
Bonissim!!! El millor que he tastat des que estic per aqui. Amanida d'enciam amb formatge fos i trossos de ollastre a la planxa. Una mica d'aigua i ara caminaré cap al barri de St Telmo per fer un cafè i seguir observant.
Crec que he estat un xic impacient desconfiat i he jutjat massa ràpid. Donarem més tamps al temps argentí.
Pago 37 pesos i marxo.
.....
Després de fer la cagada més calorosa de la meva vida tornoa a seure. Demano un cafè, trec la llibreta i escric. Lo de la cagada no va en sentit figurat, ha estat real. Assegut en una tassa forastera, com la majoria, he suat de valent mentre expulsava. Qui em coneix sap que soc força ràpid fent aquest tipus de feines i pertant entendreu que el tipus d'exposicio per poder suar ha estat curt.
La meva vida actual és: caminar, cafetejar, escriure en paper o a la xarxa i manjar poc. Pots er que m'aprimi pero.....no m'anirà pas malament. De fete m sento millor quan no menjo. Suposo que menjar és més per mi un acte social que no pas un plaer solitari. Podria dir que el menjar és més bo en companyia perque t'obliga a parlar i pertant a fer pauses per degustar-lo. El cafè que he demanat m'arriba acompanyat d'un got d'aigua amb gas, que no m'agrada i amb un trosset de pastis. M'ho menjaré i buscaré alguna cosa per llegir. Aquí al bar on soc hi ha llibres per agafar. El lloc és molt bonic. Tot de fusta. Sortia ressenyat en una guia que porto i em recorda l'antic ciurana de Les Corts però força més net. Tothom qui demana és obsequiat amb una cistella de cacauets (maní). Jo no (ja m'han donat el pastis).
No xerro gaire. No se que dir més enllà dels intercanvis comercials pertinents que calen per seguir fent de turista. No dic res.
La vida del viatger és molt més complicada que la del turista i finsitot quasi que la de l'immigrant. I segur que aquesta ho és molt ja que s'ha de guanyar el pa, però l'immigrant com a mínim te un objectiu clar: Buscar feina. El tursita també ho te més facil pq la seva feina és visitar x coses per dia, com si hagués d'omplir un àlbum de cromos i fitxar en cadascun d'ells en un temps record. El viatger va fent i això no és fàcilpq no saps a voltes que fer i no tens converses fortuites si no preguntes alguna cosa o si no compres res.
De sobte trobo sentit a la meva vida actual de viatger: Fa pocs dies va morir Maria Elena Walsh. Una gran cantant i rondellaire que feia música i escrivia per infants. Crec que poder coneixer mé aquest personatge, encara que sigui tard serà una bona idea. aquests dies surten molts suplements dedicats a ella. me'ls llegiré i els guardaré.
7 pessos i surto
Queda pendent:
Petons i policies.
Aigua dels balcons
Disabte 15 de gener
Després de moltes hores de viatge, 13 aprox, hem arribat al nostre nou destí en un autocar molt comode. Hem deixat les coses a l'hotel i hem anat a saludar uns coneguts d'en Julian que ens han convidat a un assado. Como no.
pel mitj m'he fet un bany en una "pileta" (piscina) i ara he escrit tota aquesta parrafada anterior que tenia pendent. El sol aqui peta fort. Estem per sobre dels 1000m (em posaré cremetes). El menjar ha estat fantàstic i la conversa també.
Diumenge 16 de gener del 2011. 22:20h MERLO
Si les coses continuen aixi potser no torno. per dos raons: Avui he fet el tercer assado i potser no cabre a l'avio i aqui on soc ara m estan tractant molt be i es molt bonic.
Divendres vaig venir cap a l'interior. Em vaig oblidar de comentar que just quan faltaven 2 hores per agafar el microbus vam estar a casa de l'Enrico (noi que va viure amb mi a Les Corts). Ell, que encara viu a Bcn, ha vingut perque es casa el seu germá un dia d'aquests. Hi havia tota la familia i ja tenien la carn fumejant a la parrilla. Aquest cop el micro va impedir que en mengessim. be, mentida. Vam fer dos choripanes amb tximitxurri bonissims.
Ara portem dos dies de piscina, assados i sol molt intens en un lloc fantástic. Estem en un hotelet i acompanyats d'en Leo, la seva familia i la seva xicota. Dema tentare llogar una bicicleta per fer baixar tanta carnassa. En els assados com ja sabeu es menja carn de vaca, pollastre, morcilla i algunes amanides per dissimular. La carn es feta lentament a 2 pams de la brasa que continuament esva renovant amb el que es crea al foc del costat. Es veu vi i es parla i es parla i es parla i es parla. Fins al punt que encara que sembli impossible, el menjar es secundari. Cada casa te ben integrada la seva parrilla i una bona taula. Aqui les cases tenen totes el seu jardinet i algunes "pileta" (piscina).
Els pobles i en general em sembla que tot el pais es una gran quadricula perfectament tracada. I tot es extens i extens i extens.
Aquesta tarda hem anat a fer un bany a un "arroyo" molt xulo amb aigua cristallina. Llastima que hi havia molta gent.
crec que se'm esta enganxant el parlar d aquesta gent. he de dir que estic fent un gran esforc mental perque cal concentracio a voltes per entendre-ls.
El tema del dia ha estat la nula consideracio que tenen ells per la historia del territori. Per ells tot comenca fa 200 anys quen es va crear el pais i la resta no existeix. Sembla que els importi un "carajo". Xerrant amb ells et diuen que no pero........un exemple: he recorregut moltes llibreries demenalt em treuen contes i llegendes indigenes i no tenen absolutament res. Com a molt em, mostren contes nord americans, que alhora tambe son importats. Es un llástima. realmenti ho van aniquilar tot i tot.
be, anire cap a baix de la casa on soc i segur que m'obigaran a menjar.
Que dura {es la vida del viatger!!!!
Petonassos
Dimarts 18 de gener del 2011
Son les 8h del matí: Aaco d'arribar a la ciutat de mendoza. Sembla que encara dorm i es va despertant lentament. Tot just m'he situat dintre el mapa que m'ahn donat a la oficina d'informació de la teminal de bus, sec en un cafè, expulso residus sobrants del cos i em disposo a prendre una cafè "chiquito". Com sempre acompanyat d'una pasteta i un got d'aigus amb gas.
5 pesos
Aquesta nit he viatjat des de Merlo aqui. 7h 30min aprox. He dormit força. La plaça era comfortable i molt reclinable. No tenia veï i m'he pogut espatarrar be però feia molt fred. Ahir em vaig separar, primer d'en Julian i despres d' en Leo, que fins al darrar moment em va tractar de fàbula. Ell i els seus pares. Poc abans de marxar, finsitot, em van deixar tastar unes "zapallitas" que havia fet l'Adriana (Mare d'en Leo. És una verdura farcida de formatge, carn i altres coses. Molt bo. Durant el dia vam pujar dalt del Filo Serrano a uns 2400m sortint de 700 on estavem. Ho vam fer en Taxi fent un petit tour. Va esatr molt i molt be.
Diuen que les noies de Mendoza son molt boniques. Jo encara no ho he comprovat però no dubto que faré una ullada a l'assumpte. Ja he explicat en algun altre mitjà virtual que aqui la gent es fa senmpre un petó. Ho fa tothom i totdon. Al arribar, al marxar...continuament: Realment tal com em va dir la Sònia de Torroella, és unacte molt més sincer: Malgrat no deixa de ser també un ritual, el nostre segon petó queda més falç: Iamagina't el 3er francés.....Jo sempre poso l'altre galta per error i es donen situacions còmiques. Però sigui com sigui te un punt sorprenent veure a tothom petonejar-se. Imagineu l'altre dia quan vaig veure 2 polis fent-se el petó de rigor...en aquest cas finsiutot un del policies va exclamar: mmmmmm que perfume llevas hoy!......
marxo a buscar un alberg.
...............
.........
12:30h
EStic instalat a l'alberg ITAKA BINGO!!!!!!!
La ciutat m'ha rebut amb esl braços oberts i sembla molt amable. Endreçada, neta amb molts arbres (plataners).El recepcionista ho ha fet amb la semarreta del barça i mostant-me un pòster que tenia amagat a la paret. Jo m'he tornat molt culé de cop i ja hi ha hagut conversa per estona. He tornat a esmorzar. 0 peses
Em be de gust fer vida d'alberguista.
Ara miraré de contractar alguan excursio per demà i de saber que val llogar una bici.
Això pinta mooolt be
Anterior
- Següent
1-10 (Total 104)
|
